Dotze poemes de Feliu Formosa

Durante todo 2011 hemos ido conociendo en este blog el trabajo del poeta sabadellenc Feliu Formosa. Para cerrar el año hemos elegido el primer poema de su primer libro, Albes breus a les mans (1973). Ya se puede apreciar en este temprano poema el trabajo conciso y reposado del poeta. Las palabras están digeridas y sabiamente dispuestas (no fácilmente dispuestas). El poema se abre cuanto más lo lees y surge el genio literario. Ha sido un placer por nuestra parte descubrir a Formosa, larga vida a la poesía en catalán.

Entre dues batalles

¿T’és possible de viure algun instant
sense la pressió dels fets,
entre tantes batalles
que, per més ironia,
saps que has de perdre?
I surts de casa, ara, am certa por
del vagareig i de la solitud.
Hi ha dues realitats, a banda i banda,
i tu, tot sol, al centre,
entre un goig amb recança
i una lluita que et costa:
aquest joc amb la història i amb el temps
que no saps fins a quin
punt pots dir que són teus.
Et ve de la ciutat, que queda enrere,
un so allargat i agut,
udol o refilet. Camines ara
vorejant els rails; te´n desvies
i avances per l’ampla garriga,
es fa fosc i t’atreuen uns arbres
que se’t retallen contra el cel rogenc.
La nit fa més intensa
l’olor de fum i de pinassa
i més present l’atracció del buit.
Potser no n’hi ha prou
de respirar a ple aire.
Potser tampoc no basta
de conjurar el no-res.

Read more...