Aquest 2011 el grup literari del Ateneu Santfeliuenc, vol dedicar-lo a Feliu Formosa, aquest any doncs a un poeta viu i català. Després de la interessant experiència amb Goytisolo i Hernández, intentarem descobrir el poeta sabadellenc nascut l’any 1934. Massa poc llegit i tampoc gaire reconegut, estem disposats a presentar un poeta tan ric com difícil, i sens dubte una de les veus més personals i originals de la poesia catalana actual.
Del seu primer llibre “ Albes breus a les mans” un poema que enceta aquest any que Serendipia s’inventa formosí i que esperem que tothom en gaudeixi.
NAVEGANTS SOLITARIS
"Si un vent bufés
podria hissar una vela.
Si no hi hagués una vela
en faria una de pals i de lones. "
Bertolt Brecht
Va arribar un dia en què, per la gran por,
la vela, desplegada, no s’inflava.
arreu pesava com el plom la calma
de la qual ens sentíem responsables
i les mans no gosaven deixar el pal.
queia una nit que era com tantes altres
i la calma excessiva persistia.
cap explicació no era possible.
o no ens era permesa
o no ens la podíem permetre.
I manteníem hissada la vela.
evocador i trist, molt significatiu i català. per a mi un poema de significat polític amb una gran càrrega de resposabilitat colectiva ben poc usual.
javi.
Curiosament en la primera lectura no he pensat en política, m'ha semblat que parlava d'una època de la vida (de la vida de qualsevol) en que encara que hi hagi una vela, el que no hi ha és vent. Però el comentari d'en Javi m'ha obert els ulls, suposo que això també és una característica de la poesia, que es pot llegir i rellegir... En tot cas aquest és un d'aquest poemes que t'enganxa al primer vers i que es tanca perfecte amb l'últim. Ja estic desitjant llegir el següent de Feliu Formosa.
P
M'ha deixat una sensació de matinada quieta, i de murmuri de frigorífic que acompanya pel passadís... encara no ho he assimilat del tot, perquè ho he llegit en condicions poc còmodes per la lectura...
ma n u
Publicar un comentario