El llibre “Raval” de Feliu Formosa es composa de dos parts, a la primera una serie de textos en prosa poètica que porten el títol del llibre. La segona part es titula “Ponts” on trobem brillants haikus del autor i després un seguit de poemes nostàlgics entre els quals es troba aquest “Vivim de les paraules” que ens serveix per continuar descobrint i gaudint al poeta sabadellenc.
Vivim de les paraules
Vivim de les paraules
que vam pronunciar en un fràgil bot
sota el sol tardoral.
Hi havia els cops de rem, la noció
del port dins la calitja
i, finalment, les mans entrellaçades
(el bressoleig, els dics, l'allunyament,
el far, el far, el far),
la vaga consciència, dels grans
vaixells plens d'emigrants.
Jo em guanyava el teu gest assossegat
perquè m'acompanyés
més enllà de les ones i dels aires
nostàlgics, pels carrers.
Vivim de les paraules
que vam pronunciar en un fràgil bot
sota el sol tardoral.
Hi havia els cops de rem, la noció
del port dins la calitja
i, finalment, les mans entrellaçades
(el bressoleig, els dics, l'allunyament,
el far, el far, el far),
la vaga consciència, dels grans
vaixells plens d'emigrants.
Jo em guanyava el teu gest assossegat
perquè m'acompanyés
més enllà de les ones i dels aires
nostàlgics, pels carrers.


Un poema muy melancólico. Los últimos cuatro versos son simplemente preciosos.
El título, además, remite a una poética muy particular.
Decía una canción: "pobrecitos animales de la granja, les falta el alimento principal". La canción no viene a cuento, pero también me recuerda a Celaya cuando escribió que la poesía "es lo más necesario, loq ue no tiene nombre". Incluso puedo hacer una reflexión bíblica, cuando Jesús dijo aquello de "no sólo de pan vive el hombre". Comer y dormir nunca fue suficiente, verdad?
P
Publicar un comentario